Els sistemes Linux i per defecte Ubuntu, es governen bàsicament des de l'anomenada línia d'ordres. L'entorn gràfic, que suporta l'escriptori, no és necessari pel seu funcionament i existeix només per facilitar-nos la vida, fent-nos més visual el control del sistema i la utilització de les aplicacions instal·lades. Mentre Microsoft i Apple van apostar per un entorn gràfic integrat amb el seus sistemes, Linux es va mantenir fidel a uns altres principis, com el del rendiment i l'aprofitament de recursos, continuant amb un entorn d'ordres. Aquests fets van suposar que els usuaris, que ja no eren només informàtics, veiessin els sistemes Linux com quelcom rudimentari i complex, bàsicament per dos motius principals, el primer, tot s'havia de fer des del teclat (el ratolí, amb el que tan aviat es vam acostumar, no existia pel Linux) i el segon, l'usuari necessitava tenir un alt grau de coneixement del sistema i del seu llenguatge.
Poc a poc van sorgir entorns gràfics pel Linux, que van seguir l'estela marcada per les altres companyies productores de sistemes operatius però amb un gran avantatge, els entorns gràfics de Linux corren al sistema per sobre del nucli essent una aplicació més, de manera que en cas de que aquest s'aturi pel motiu que sigui, és suficient amb reiniciar l'entorn gràfic, mentre el nucli del sistema roman estable i inalterable. Una altre de les característiques d'aquests entorns és el baix consum de recursos, comparant-los amb els altres sistemes, tot i configurant-los amb els efectes més costosos. Avui els sistemes d'escriptori per Linux més estesos són Gnome, que l'instal·la Ubuntu per defecte, i Kde.
Llavors, després d'aquest rotllo, per a que aquest article?
A l'Ubuntu, com a la majoria de distribucions Linux i altres sistemes operatius, hi han una sèrie d'ordres i de tasques que només es poden executar des de la línia d'ordres. Intentaré, sempre que sigui possible, utilitzar l'entorn gràfic als meus articles, ja que és més proper a l'usuari i deixar la línia d'ordres per quan no hi hagi alternativa.
M'agradaria fer notar que Microsoft ha incorporat a Windows Vista el Power Shell, programari per administrar el sistema mitjançant la línia d'ordres. Els seu motius tindrà...
Bé, anem per feina. Trobarem el terminal que ens permetrà treballar amb la línia d'ordres al menú Aplicacions > Accessoris > Terminal.
Ens apareixerà la finestra amb el terminal per escriure les nostres ordres.
Que podem veure a la pantalla del terminal: En primer lloc, l'usuari que està llençant el terminal (usuari@nom_ordinador:), en segon lloc, la ruta d'allà on ens trobem, per defecte el lloc on aquest usuari desa els seus documents( ~ que substitueix /home/usuari/) i en tercer lloc el mode ($), en aquest cas mode usuari.
Al igual que passa en l'entorn gràfic de l'escriptori, com a usuaris, quan executem una ordre que afecta al sistema o a fitxers sobre el quals no tenim permisos, el terminal no ens deixarà executar-la, dient-nos que no tenim permisos, o que per executar tal tasca s'han de tenir privilegis d'administrador. Per soltar aquest ensurt tenim dos opcions:
La primera és escriure l'orde sudo davant de l'ordre que volem executar. Aquesta instrucció farà que executem la nostra en mode administrador o usuari root, demanant-nos la contrasenya que vam utilitzar al instal·lar l'Ubuntu.
La segona és llençar el terminal en mode administrador o usuari root. Aquest terminal ve instal·lat per defecte a l'Ubuntu però no és visible als menús. Per fer-lo visible, editarem el menú i l'activarem (Apartat Aplicacions : Eines del sistema : Terminal root). Un cop activat el seleccionarem al menú Alicacions > Eines del sistema > Terminal root.
S'ens demanarà la contrasenya i apareixerà la finestra amb el terminal de l'usuari root.
En aquest cas les diferències són que l'usuari ja no som nosaltres, sinó l'administrador (root@nom_ordinador:), la ruta surt complerta, ja que no pertany a l'usuari que ha obert el terminal i el mode és administrador (#).
Hem de ternir en compte, que tot el que fem amb aquest terminal ho farem com a l'usuari administrador, es a dir, si creem un fitxer nou com administrador dintre de la nostra ruta, després no tindrem permisos per modificar-lo o eliminar-lo ja que el seu propietari serà l'administrador.
